Reviure el Nadal

Les Festes de Nadal per la majoria de persones són motiu de retrobaments familiars, alegria i molta diversió però per aquelles persones que han patit la mort d'un esser estimat, es tracta d'un temps difícil i de nostàlgia on els sentiments que dominen poden ser la tristor, l'enyorança, la solitud.... S'acosten els dies i potser un neguit ens persegueix, s'han d'enviar les postals de Nadal, s'ha d'adornar la casa, s'han de comprar els regals... semblen moltes obligacions quan un potser encara no està preparat per assumir-les totes.

Per això és important de trobar la millor manera d'encarrilar el nostre Nadal. Potser serà especial, potser serà diferent però serà el nostre i el consensuat amb els familiars que la compartim.

Hi haurà persones que triaran l'opció de no celebrar-lo, altres potser preferiran organitzar un viatge i marxar lluny. Però l'opció d'intentar fugir dels records potser no és la millor i encara que marxis molt lluny la pena te l'emportes amb tu. Fugir de la situació tampoc resol el problema perquè el dolor emocional podem retardar-lo però mai evitar-lo, sempre acaba ressorgint i amb el temps es fa  més gran.

Algunes persones preferiran seguir com si no hagués passat res. Intenteran no mencionar mai la persona absent i voldran esborrar qualsevol record emotiu. El dolor s'amaga i controla de cara l'exterior, però segueixen patint en silenci, i els sentiments encoberts acaben sortint de forma distorsionada.

Però hi ha la possibilitat de construir un nou Nadal. Mai res tornarà a ser com abans però podem aprendre a afrontar la vida d'una manera diferent. Podem arribar a mantenir aquelles coses que ens ajudin en aquest procés, podem eliminar aquelles altres que no ens ajuden tant i podem crear noves formes de viure les festes. Ho podem fer tota la família junts parlant de les emocions, les necessitats e inquietuds i acabar pactant el que tots volem. Els nens també són importants i han de participar. Quan un nen afronta una situació de crisis, el primer que fa és mirar els ulls de l'adult que l'acompanya. Si veu por, llavors respondrà amb por però si els nens estan amb adults que senten el dolor i l'expressen sense por, llavors reaccionaran de la mateixa manera i estarem educant nens forts per la vida.

Podem ser creatius i buscar una manera simbòlica de recordar la persona morta al llarg de les festes. El primer Nadal de la mort de la meva mare, el meu pare i germans vam decidir celebrar el Nadal tots junts com sempre ho havíem fet amb ella. Aquell dia el meu pare ens va regalar, a cada fill, un muntatge de fotografies molt bonic de la mare que havia preparat ell amb molta il·lusió i amor. Celebràvem el Nadal recordant-la. El Nadal següent malauradament el meu pare tampoc hi era. Els germans vam coincidir a continuar amb la tradició familiar. Jo vaig preparar un detall recordant el meu pare aquell dia, com ell amb poc temps em va ensenyar amb la mare. Aquell dia també la meva germana va entrar a casa exclamant: avui porto tres convidats especials: la mare, el pare i la seva sogra que també acabava de morir. Les tres fotos anaven ben emmarcades. Els hi vam buscar un lloc privilegiat per compartir amb nosaltres aquell dia.

Aquest any continuarem traçant el nostre Nadal tots junts amb els nens. Ens ho passarem bé, amb noves il·lusions, molta imaginació i disfrutant  dels bons records.

Amb aquesta cançó "Avui és Nadal" de Lax'n Busto i Glaucs  us desitjo unes Bones Festes de Nadal.

Un  sincer agraïment per haver-me dedicat temps del vostre temps.

Un brindis per tots vosaltres,

Núria V.


http://www.youtube.com/watch?v=69KU6fry3Gs