Si ens veiessis és el títol d'una cançó d'en Joan Dausà i els tipus d'interès cantada amb Sara Pi. M'ha l'ha fet arribar la meva cosina de Girona, la Núria, amb la qual comparteixo nom, cognom i moltes aficions. És una bonica cançó que parla de l'essència de la persona estimada. Si seguiu la lletra, estic segur, que més d'una família si veurà retratada, perquè hi ha costums que mai canviaran.
Quantes vegades m'he repetit jo aquests dies si ens veiessiu, mare i pare...... com els nens alimenten amb pell de mandarina el tió, si els veiessiu, que radiants de felicitat estan. La gran ja agafa un nou rol i s'encarrega que el tió no li quedi res al plat, el mitjà és fa més innocent del que és amb molta gràcia, i la petita, si la veiessiu, com recita el vers i canta la nova cançó de Nadal que li han ensenyat aquest any a l'escola, i es passa les hores repetint la mateixa estrofa " el nen Jesús no té soneta i la mare li canta el non noneta". I si em veiessiu a mi com me'ls miro.....
I si veiessiu com ballavem per cap d'any amb la Diana, la Carla i la Núria i les nostres respectives famílies al menjador de casa vostra i com els nens ens imitaven. Repassavem anècdotes de les nostres vivències als estius a Torroella, de les festes que feiem, i vosaltres estaveu allà presents entrant i sortint per la porta del menjador com sempre feieu.
http://www.youtube.com/watch?v=_66YTMj7hDA
Aquest blog parla d'un viatge personal per compendre per què i com els individus presentem un patró de respostes emocionals en el procès d'una pèrdua. També aquí el meu desig d'ajudar a les persones que viuen aquest procès a portar una vida més saludable i satisfactòria. Amb el convenciment que, com va dir Hamlet a Horaci "hi ha més coses al cel i a la terra que no pas se somien" us convido a compartir i reflexionar temes que ens ajudaran en la recerca de la nostra resposta personal.
Si us veiessin serien tan feliços com tu! És molt emotiva aquesta entrada.
ResponEliminaPoder compartir aquella estona amb tots plegats va ser molt emotiu (has possat en paraules just el que varem fer).
ResponEliminaSi ens veiessin...una cosa es segura i es que la seva esencia sera sempre amb tots nosaltres:tradicions,costums,receptes,i l'amor que ens han deixat ...
una abraçada
Nuria
Estic segur que també hi eren, entrant i sortint del menjador, com sempre feien....i veient-vos feliços !!
ResponEliminaBon any, Núria i família !!