Buscant entre els meus arxius he trobat avui un poema que et vaig enviar un dia de Març del 2009:
T'imagino a la taula entre els teus llibres
i la pluja al jardí mullant-ho tot.
Només el tecleig ritmat de la màquina
i la llum que se'n va tènuement.
Després t'alces, trafegueges, la cuina
està en repòs, els plats nets, cap per'vall.
Quan vas d'un lloc a l'altre s'il.lumina
cada objecte. Ben igual quan anem
amb espelmes. Després tornes, la feina
l'acabaràs demà, mires un llibre.
Acaricies lentament les pàgines
mentre degota, al captard, la prunera.
Narcís Comadira, El verd jardí
Em vas contestar: "és preciós aquest poema, m'hauria agradat escriure'l, gràcies estimada."
Jo avui et responc amb un poema escrit per tu
A cada instant hauríem d'afegir-li una s
A cada carícia hauríem d'afegir-li una s
Perquè avui ahir demà foren sempre.
Montserrat Peiró, Aires del no res
Gràcies mare.
M'agraden molt tots dos poemes, Núria. Són per afegir-los una s a cada un, i rellegir-los una vegada rere l'altra. Molt bona poeta, la teva mare.
ResponEliminaA mi també m'agradaria escriure així!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaPerquè??? M'agradava....
EliminaPreciosos, els poemes i també el post amb el comentari afegit, de la teva mare.
ResponEliminaHo torno a intentar, Núria.
ResponEliminaEt deia que ja havia llegit aquest post quan el vas penjar i que juraria que l'havia comentat. Ahir ho sé segur, perquè fins i tot el vaig veure el meu comentari. Blogger, té cada cosa!!!
Bé deia que m'agraden molt els dos poemes i que també m'agrada molt el teu post amb el petits comentaris afegits. No sé si deia cap altra cosa...
Ara vaig a l'altre post, que també vaig intentar comentar.
Abraçadetes, bonica!
Gràcies Carme! Jo no vaig arribar a veure el comentari aquí, però si que vaig rebre un missatge que n'havies deixat un. Una forta abraçada.
ResponElimina