Aquest blog parla d'un viatge personal per compendre per què i com els individus presentem un patró de respostes emocionals en el procès d'una pèrdua. També aquí el meu desig d'ajudar a les persones que viuen aquest procès a portar una vida més saludable i satisfactòria. Amb el convenciment que, com va dir Hamlet a Horaci "hi ha més coses al cel i a la terra que no pas se somien" us convido a compartir i reflexionar temes que ens ajudaran en la recerca de la nostra resposta personal.
dissabte, 9 de març del 2013
9 de Març
Hi ha dates significatives que mai s'obliden per més temps que passi. Hi han imatges que representen una realitat viscuda que se sobredimensionen en algún instant del dia. Avui la mare bufaria en la llum de les espelmes l'oxigen que la faria viure, ens reuniriem tots al voltant d'una taula i menjariem pastís casolà mentre el pare entre una copa de vi i una de cava captaria el moment passatger que reincideix any rera any fins que la mort et ve a buscar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Recordar l'aniversari és bo per ser conscient del molt que l'estimes, la teva mare.
ResponEliminaSi, avui he vist que era l'aniversari de l'àvia al calendari que tu vas fer, mare, fa uns anys.
ResponEliminaM'agrada recordar-la.
Petits records que omplen els sentiments.
ResponEliminaRecordar els que ja no hi són, per a mi és un gran consol. En primer lloc perquè els tornem a tenir una mica, en segon lloc perquè em sento bé de fer el que crec que he de fer: recordar-los
ResponEliminaEm sembla bonic que ho facis, doncs i que acostis quest record als que tens més a prop.
Em comentari de l'Aina me n'ha acabat de convèncer.
Us acompanyo doncs un momentet, amb una abraçada per cadascuna.
Ai, moltes gràcies Carme!!!!!
ResponEliminaPoder parlar i compartir aquests records segur que es el millor regal que podria rebre la teva mare!!!!
ResponEliminaPetonets als 5!!!!! Per cert, l'Aina a sortit a la seva mare......valenta!!!
"Si hi ha un acte d'amor, aquest és la memòria", deia la Montserrat Roig, i m'ha fet pensar en tu.
ResponEliminaMoltes gràcies a tots.
ResponEliminaM'acompayeu i em sento bé.
Una abraçada! Núria