Aquí us passo un enllaç que un bon amic em va fer arribar poc després que el meu pare morís, quan estava immersa en una gran tristesa. Amb la commoció que portava a dins em resultava difícil de veure amb claredat i centrar-me en qualsevol cosa, per petita que fós. Aquest escenari, la Catedral de Girona, els nostres castellers, la melodia, l'esforç humà, la grandesa d'aquest moment em va fer veure que no em podia enfonsar i que m'havia d'aixecar per continuar caminant sempre endevant.
Ara, després de quasi bé un any, aquesta visualització em convida a pensar que la vida està plena de situacions complicades, i que per doloroses que siguin ens ajuden a madurar, a trobar un nou camí i a superar-nos.I que som capaços de fer-ho, ho portem a dins.
http://www.youtube.com/watch_popup?v=PBJK-dnHULE&vq=medium
M'has fet plorar, Núria.
ResponEliminaHo portem dins, gràcies per fer-ho sortir en aquest bloc.
ResponEliminaNo tinc paraules per expressar tot el que m'has fet sentir llegint el que escrius i veient el video!!!
ResponEliminaEls teus pares van fer una bona feina.....van ajudar a creixer a 3 "grans" persones!!!
M'encanta! ;)
ResponEliminapreciós
ResponElimina