Tal com va dir Friedrich Nietzche "Sense música, la vida seria un error" i així ho matiso quan el so de les cordes de la guitarra clàssica que està tocant ara el meu fill arriba fins on jo dormo. L'escolto, em cala i em fa sentir aquí, en el present, feliç.
I encara és més, no només em quedo amb aquesta momentània carícia de la vida sinó que la música del "Vals Campestre" em fa viatjar de nou per els camins que ja conec i em transporta a bells records, a persones estimades, i sóc capaç de pensar que la vida m'era bonica o ho havia estat i que podia tornar-ho a ser.
Per a mi la vida sense poesia seria un error! M'agrada molt això de la "momentània carícia de la vida", i tot el que expliques. Però jo et veig feliç actualment, potser és que saps ser-ne.
ResponEliminaUna abraçada!
Que bonica l'escena que ens expliques, Núria. Crec que sense música, literatura i art seria impossible "viure".
ResponElimina